Ban dels Nicolauets

Quan aprofundim en les nostres tradicions, sempre solem anar a parar al mateix lloc, la majoria tenen un origen mil·lenari. Un cas més són Els Nicolauets, festivitat que es celebra en molts llocs arreu de Catalunya, València i les Illes Balears.

En el cas de Castalla, com tots sabem es llig un Ban que diu:

"Senyors abogats
fadrins i casats
vells y velles
obriu les orelles
que el pobre gall
està en treball
i la gallina
de la veïna
que va a pondre
vint-i-quatre ous
en aquell dijous.
Enviàrem carta a València
i han portat resposta:
Tota gallina
fora de porta
que no tinga pleit
després de morta"

Molts de nosaltres tenim coneixement d’aquest Ban per les celebracions que es fèien a l’escola, on es llegia el ban, es soltaven galls i gallines i feiem curses per a agafar-les. (amb la consegüent escena del triomfador que portava la gallina a casa i la mostrava a la mare, a qui no li feia massa gràcia posar-se a desplomar-la). Aquestes carreres solien coincidir amb la setmana dels Quintos que, abillats amb la seua tradicional manta, eren els que soltaven les gallines i pollastres, per a diversió de tots.

Dècades abans, anava un pregoner el dia 5 de desembre, vespra de Sant Nicolau de Bari, pregonant el Ban dels Nicolauets, i el dia de la festivitat, els xiquets tenien llicència per a agafar els animals que estigueren solts, amb el que això suposava en una època en que es patia molta necessitat i fam.

Val a dir que es tractava d’una festa dels més menuts.
Sant Nicolau és, entre d’altres, patró dels xiquets (als països dels nord d’Europa és “Sint Niklaus” qui porta els regals als xiquets) i segons la costum de cada lloc, en aquest dia els xiquets –Nicolauets- podien agafar animals, verdures, fruites, fer col·lecta, fins i tot exercir el poder.
És el cas dels Bisbetons a l’Edat Mitjana, tradició que encara es conserva al Monestir de Montserrat.
I en el cas de l’Horta de València, els xiquets cuinaven tot el que arreplegaven de l’horta amb un pollastre, per a menjar-se’l entre tots.

L’origen d’aquesta festa no el coneixem, però no seria descabellat relacionar-lo amb tradicions paganes, adaptades després per el Cristianisme: Les Saturnals de l’antiga Roma, festes que es celebraven en honor al Déu Saturn del 17 de desembre en avant.
Aquestes festes es caracteritzaven per ser un període de llibertat i de relaxació dels costums, també d’inversió de l’ordre establert on els esclaus eren servits per els seus amos, de celebració del solstici d’hivern amb fogueres i torxes i amb el gall com a protagonista, símbol del sol a la mitologia romana (i a moltes altres) que guanya a la nit en eixes dates.

Alguns d’eixos detalls els podem trobar als nostres Nicolauets: inversió de l’ordre establert, perquè són els xiquets els que es fan els amos d’allò que agafen, particularment animals, llibertat, perque no hi havia castic per als robatoris. Ja diu el Ban que “tota gallina fora de porta, no tinga pleit després de morta”, i que tota la celebració estiga al voltant de galls i gallines.