Si el bàsquet m'apassiona, entre altres coses és per la seua emoció en alguns dels seus partits.
No ha segut el cas de la Final de Copa 2010, que no passarà a la història per la seua emoció, que sols va durar 10-15 menuts, encara que si que passarà a la història entre altres coses per ser la Final guanyada amb més diferencia de punts en el marcador (19), des de que la Copa es disputa en el format actual de Fase Final -no diguem ja en el joc sobre la pista-, 19 motius més per no poder tancar la boca de felicitat en tota la nit mentres dormia.
No ha segut el cas de la Final de Copa 2010, que no passarà a la història per la seua emoció, que sols va durar 10-15 menuts, encara que si que passarà a la història entre altres coses per ser la Final guanyada amb més diferencia de punts en el marcador (19), des de que la Copa es disputa en el format actual de Fase Final -no diguem ja en el joc sobre la pista-, 19 motius més per no poder tancar la boca de felicitat en tota la nit mentres dormia.
Jugar la final de Copa, guanyar-li-la al Madrid i de la forma que li la va guanyar, deixar-lo amb 37 punts en 30 minuts de partit, i amb 27 punts de diferència, i amb el quart període de sobra, fins al punt de reservar als millors jugadors -si es que hi han millors i pitjors- per al proper partit d'Eurolliga contra el Panathinaikos... buff, que passada.
Ahir, abans del partit, buscava motius per pensar que guanyaria el Barça la final, malgrat patir en els dos partits anteriors i el Madrid plantar-se a la final sense despentinar-se davant del Joventut i passar per damunt del Baskonia al guanyar-li la semifinal per 28 punts de diferència.
No sé si serà vàlid o no, però definitivament em va convéncer un motiu per damunt de tots... el sentiment. I m'explique.
En el Madrid juguen dos madrilenys, Felipe Reyes, eixit de l'Estudiantes i Garbajosa, un gran jugador que s'ha recorregut el món jugant al bàsquet però que s'estrena enguany en el Madrid.
En el Barça juguen fins a 5 catalans (Navarro, Sada, Trias, Rubio, Grimau), criats a la pedrera del Barça o a la de Joventut, , i que saben de sobra el que representa guanyar-li al Madrid. A més de tot l'equip tècnic d'entrenadors, tots catalans.
Jaric, Tomic, Velikovic, Lavrinovic, Kaukénas,... saben el que representa guanyar-li al Barça?
Estic convençut que el Barça ja havia fet unes quantes cistelles abans de saltar a la pista.
En el Madrid juguen dos madrilenys, Felipe Reyes, eixit de l'Estudiantes i Garbajosa, un gran jugador que s'ha recorregut el món jugant al bàsquet però que s'estrena enguany en el Madrid.
En el Barça juguen fins a 5 catalans (Navarro, Sada, Trias, Rubio, Grimau), criats a la pedrera del Barça o a la de Joventut, , i que saben de sobra el que representa guanyar-li al Madrid. A més de tot l'equip tècnic d'entrenadors, tots catalans.
Jaric, Tomic, Velikovic, Lavrinovic, Kaukénas,... saben el que representa guanyar-li al Barça?
Estic convençut que el Barça ja havia fet unes quantes cistelles abans de saltar a la pista.
Foto: MarcaFa unes setmanes vaig escriure que este potser l'any del triplet en el bàsquet. De moment l'entrenador, Xavi Pascual, el Guardiola del bàsquet, porta quatre títols consecutius (Lliga ACB, Lliga catalana, Supercopa ACB i Copa del Rei), tot el que s'ha jugat els darrers 10 mesos. Si tot culmina amb Eurolliga i Lliga de nou, estarem, a l'igual que en futbol, davant el millor equip de la història del Barça.
A disfrutar!!!.
.
A disfrutar!!!.
1 comentari:
No ho dubtis. És el millor equip de bàsquet de la història del Barça.
Visca el Barça!!
Publica un comentari a l'entrada