Tot un privilegi

.

Anit vam assistir a l’homenatge que es va retre a Joan Antoni Bellot, el nostre bibliotecari, per la seua retirada de la vida laboral. Una nit inoblidable per a tots i especialment per a ell, que a més no ho esperava. Tot començà amb un petit concert de guitarra –tota una delícia- a càrrec de Jaume Rico, per a després continuar amb el documental elaborat per Amador Bernabeu en el que els protagonistes eren el propi Joan i una sèrie de persones molt pròximes a ell.
Finalment, amb tot el públic en peu aplaudint, va dirigir a tots unes paraules d’agraïment amb la modèstia que el caracteritza.

.

.

No obstant, el terme “bibliotecari” es queda curt, per al que Joan Antoni ha suposat en aquest poble a nivell cultural, ell és molt més que això. Una persona inquieta, sempre buscant allò que ens poguera il·lusionar, seduir, entusiasmar, per a atrapar-nos en el plaer de la lectura, la música, l’art… Capaç de treballar per portar exposicions d’artistes reconegudissims, capaç de disfressar-se per a que els nanos visquen intensament un contacontes, fins i tot de portar un timonet per als narradors, que en la nit contàven mil històries.

Però el millor de tot açò és que ell ho fa perquè és aixina, és la seua manera de ser. Tots hem visitat la biblioteca i sabem que també és tot un caràcter, hàbil per fer-te callar solament amb alçar la cella i per brindar-te una mirada de càlida benvinguda a eixe temple del saber. És la memòria viva de la biblioteca.

Les despedides no ens agraden i esta no ho és, perquè ell s’ha retirat de la vida laboral, però les persones com Joan Antoni mai deixen de crear, idear, projectar…

Ha segut un privilegi gaudir de les seues atencions com a usuaris de la Casa de Cultura i de la seua qualitat humana i un privilegi va ser poder gaudir anit -amb la complicitat de les persones més estimades per ell- d’una vetllada memorable.

Esther i Vicent.

.