Feia anys que em rondava pel cap, arrimar-me a Onil la Nit de Nadal per conéixer la tradició dels fatxos, i anit els vaig viure en primera persona. Després d'encendre l'estrela del castell, o millor dit, de veure com l'encenien des del parc municipal, vam pillar el cotxe i ens vam presentar a Onil.
La veritat és que va valdre la pena i si no passa res, l'any que ve tornarem, esta vegada per veure els grans fatxos ja que enguany vam veure als més menuts en acció.
La veritat és que va valdre la pena i si no passa res, l'any que ve tornarem, esta vegada per veure els grans fatxos ja que enguany vam veure als més menuts en acció.
"Esta tradició centenària va començar com una celebració pagana, on els avantpassats pastors, feien fatxos en la Serra d'Onil per a il·luminar-se i fer calor als seus llars durant el fred, posteriorment esta celebració pagana es va convertir en festa religiosa cristiana a Onil, amb el foc com a element purificador, on tots els anys es roden fatxos com a inici del Nadal i amb el simbolisme de fer-li calor al Jesuset."
Abans de llegir estes paraules en la web de turisme de la Comunitat Valenciana, comentàvem in situ que tenia pinta de ser una festa pagana, el ritual del foc en ple solstici d'hivern..., ens recordava en part a la Nit de Sant Joan.
És una d'eixes tradicions per sentir-se orgullós d'un poble.
És una d'eixes tradicions per sentir-se orgullós d'un poble.
.
4 comentaris:
Es curiosissim que haja perviscut eixa festa en onil. És la festa antiga del retorn de la llum, per a lo qual es feia servir la 'magia simpàtica', o siga, cridar a la llum i a la esperança de primavera amb la llum dels 'fatxos', fet-los rodolar per recordar el caire ciclic de les estacions, així com el cercle solar.
I dic curiós per que jo no tinc constància de cap mes cas on haja perviscut des de que es va acabar amb les 'saturnals' romanes i la festa del 'Sol Invictus' al segle V. Inclùs tinc entés que ja va ser adoptada per els adoradors aris del deu Mitra que van invadir Europa per el 3000 aC, per lo qual és més antiga encara i provindria dels mediterranis matriarcals antics.
The Vaquerman des de www.forocastalla.es
Jo sí que tinc constància d'un poble a on existix exactament la mateixa tradició.
Cada 24 de desembre per la vesprada centenars de persones acodixen a la plaça major de Bagà (al pirineu barceloní, just a tocar de les estacions d'esquí de la Masella i la Molina) centenars de persones per a fer rodar les "faies", en la milenària festa de la "fia-faia". En altres pobles del costat, com Sant Julià de Cerdanyola, també es fa.
He tingut ocasió de presenciar eixa festa, i és exactament la mateixa que en Onil. La meua sorpresa va ser majúscula, com podeu imaginar. I sabent la història de la reconquesta del Regne de València, m'incline a pensar que els "fatxos" d'Onil provenen de la "fia-faia" de Bagà.
Mireu, mireu:
http://www.youtube.com/watch?v=EsZ-RFRZjLU
I si poseu "fia-faia" al youtube hi ha molt més!
No és en onil, el únic poble on es celebra aquesta tradició; en Tibi també es celebra encara que té un altre nom: Aixames, rodar aixames... Tots els anys, mentres la familia fa olives la setmana abans de nadal, el iaio ens ensenya als nets més xicotets a fer aixames amb espart per a rodar-les abans de sopar el dia 24.
Crec que hem va contar que a Xixona també se'n rodaven i bé si he sentit algo de cridar la llum i l'esperança de la primavera però també com un acte per a aullentar als mals esperits...
Un salut.
Moltes gràcies per la teua aportació, Jordi.
El dia de la Cavalcada de Reis, em van comentar el mateix mentre dinavem, que en Tibi també es feia algo paregut.
Volia comentar-ho ací per si algú podia confirmar-ho, però me se'n va passar i t'has adelantat, jaja.
Publica un comentari a l'entrada