El dilluns passat, primer dia de les vacançes -perque Sant Jaume i el cap de setmana no els conte- ens va posar en marxa, a Julia i a mi, una tocada de claxon prolongada a les 9 del matí. Abans de caure en el que podia ser eixe "pito", Julia es va apresurar a posar-me al corrent: "El Pa".
No sé de que em vaig sorprendre més, de sentir un any més "El Pa" o de que m'ho diguera ràpidament Julia...segur que del segon, encara que de Julia cada vegada em sorprenc menys.
Em vaig asomar al balcó i efectivament era "El Pa"...i em vaig tornar a sorprendre, perque la furgoneta de pa en questió venia a portar al pa a una veina, quan el panader té un despatx de pa en el carrer de darrere, el carrer Azorín, exactament a 35-40 segons de camí a peu.
Però mireu per on, gràcies a estes persones, seguix sense perdre's la costum, una d'eixes senyes d'identitat del poble de les que cada vegada en queden menys.
Així que cada matí Julia i jo ens posem en marxa "a só de pito" i cada matí pense que ojalà l'any que ve, quan vinguen de nou les vacançes "El Pa" seguixca ahí per posar-mos en marxa.
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada