Postals de París

Festes 2013: Fes-me una foto

Altra secció que comença a ser clàssica en el bloc.

En esta ocasió, ha segut gent més arrimada la que m'ha demanat que la captara amb la càmera, i altra totalment desconeguda que m'ha demanat directament que les pujara al Facebook. El que no sé és si jo era tan desconegut per a ells com ells per a mi, perque ni siquiera podría etiquetar-los.

El cas, que ahí van unes quantes estampes de la gent més arrimada i com sempre, podreu trobar alguna més de propina al Facebook.

 

Festes 2013: Caçats

Garranxo abraçat a la bandera

Este no és un caçat, a este l'hem fitxat. Ultimament no disposava de molts minuts en la seua Comparsa i ens ha eixit gratis. Això si, ens va durar 3 dies, al tercer dia es va morir... i al quint, va resucitar.

Dos cunyats que deuen vestir-se pel cap i no pels peus. Segur que es giten amb sabates.

Mare i fill amb els papers canviats

Dos topos de "Simbad i els Marinos" en la Volta dels Moros Grocs



Carlos El Conqueridor

Totes estes fotos també les podeu trobar al Facebook.

Bones Festes

Qatar Airways - FCB, un equip que uneix el món

Foto Premiada

Amb esta foto del Divendres Sant he aconseguit el 1er Premi de la II Marató Fotogràfica del Centre Històric de Castalla entre un total de 52 fotos presentades al concurs i que es va fallar el passat dissabte 13 d'abril.

Aprofite també per felicitar des d'estes linies al reste de premiats entre els que estan companys de l'associació fotogràfica de Castalla als que realment admire pels seus treballs. 

També  podeu llegir la noticia en el bloc de l'Associació Fotogràfica de Castalla i en Castalla al dia.

Desig complert

A vegades tenim meravelles de la naturalesa a tocar i no ens donem compte.

Este paratge, en el Parc Natural de la Serra de Mariola, el conec des de fa molt anys i és un d'eixos llocs que em tenen meravellat, però sempre que havia tingut l'oportunitat de visitar-lo, no disposava de la càmera i l'equip suficient per trau-li tot el partit -fotogràfic- que es mereix.

Aquesta vegada, encara que quan et poses a la feina, te n'adones que mai tens l'equip suficient, vaig poder complir el desig i començar a exprimir part de la bellesa que desprèn este preciós -i fresquet- lloc.

Amanéixers d'hivern

Hi han poques coses que m'agraden de l'hivern, les podria comptar amb els dits d'una mà i em sobraria algun dit.

Una d'eixes coses que m'agraden són els amanéixers que, a diferència de l'estiu, no hi ha cap igual.

I jo que tinc la sort de poder veure eixir el sol cada dia des de casa, no perd l'oportunitat, càmera de fotos en mà, d'esperar eixe màgic moment.

Com a mostra del que disfrute cada matí, ahí van unes postals.

La Pesaeta

Fidel a la tradició, com cada any, des de fa quasi 25 anys, este cap de setmana m'he passat per la paradeta de "Pepe y Mercedes", per comprar la Pesaeta.

La pesaeta és una tradició genuïnament castelluda per Carnestoltes.

El xic que pretenia a una xica li comprava en aquestes dates torró, dolços i altres llepolies, per a que durant la Mona ella fos la seua monera i d’ací nasquera amb el temps una relació més formal entre ells.

La xica que havia rebut (i acceptat) la pesaeta d’un xic, el dia de la Mona li portava a la seua cistella alguna cosa especial de menjar per al seu monero, i els dos anaven emparellats en eixos dies sense cap compromís seriós, encara que molts moneros van esdevindre nuvis i després matrimoni.

Altres vegades la intencionalitat de la pesaeta no era demostrar estima, sino simplement anar emparellat en eixos dies, doncs tots anaven en parella i el/la que es quedava sense monero/a quedava un poc desplaçat del grup.

La paradeta amb torró antigament es parava al Passeig, lloc de trànsit per a les parelles que festejaven – i d’on no estava ben vist eixir-se’n-. En èpoques recents es va traslladar al cantó dels Palomos i actualment davant del mercat municipal.

Una tradició semblant existia a València ciutat, on els enamorats regalaven caramels i dolços a la seua estimada el dia de Sant Donís (9 d’octubre), embolicats amb un mocador que les dones utilitzaven per al coll.

Cavalcada dels Reis Mags 2013

Ahí van unes quantes fotos de la que, possiblement, ha segut la millor Cavalcada vista i viscuda al nostre poble.

Més de 400 participants, dels quals més de 150 músics, delectant-nos amb la marxa del 50 aniversari composta per Lusa, ball i músiques davant de les carrosses, una carrossa per a cada patge i una carrosa nova construïda per a l'ocasió per als tres REIS MAGS, aquells tres Reis Mags que fa 50 anys se'ls va passar pel cap que Castalla es mereixia una Cavalcada de Reis, es van pujar damunt d'una mula i van fer realitat el somni de tots els xiquets del poble,... i tantes i tantes historietes i anècdotes viscudes des de fa més de dos anys preparant i esperant este dia....