dilluns, 16 d’agost del 2010

S'acaben les vacances

S’acaben les vacances. Demà toca posar els ossos de punta i tornar a les rutines.

Poques vegades he lamentat que me s’acabaren les vacances i mai he patit allò de la depressió post-vacacional, entre altres coses perque com no vaig un any a les Bahames i altre a les Illes Seychelles, no em desespere per pillar les vacances i tampoc em suposa molt trauma el fet de que s’acaben. Si ho pense tranquil·lament, en el meu cas, a partir de les 6 de la vesprada puc fer el mateix que feia els dies de vacances.

Però fa uns anys que no és el mateix i si que lamente que aplegue eixe moment, no pel fet de tindre que matinar de nou o pel fet de tindre que tornar al lloc de feina o per deixar de disposar de més temps lliure per fer allò que t’has deixat tot l’any per a fer-ho en vacances… sols ho lamente perque per moltes vacances que tinga els propers anys, mai seran altres vacances que poder disfrutar amb una filla de 4 anys i un fill d'un anyet.

Ja sé que l’any que ve tindran 5 i 2 anys, i la següent 6 i 3 anys, i que cada vacances serà una experiència nova, però no serà el mateix, i els que sou pares m’entendreu, perque hi han èpoques, dies o instants en les que volgueres que es parara el temps per poder disfrutar d’eixa tendresa i d’eixa innocència inigualable que volgueres que no pergueren mai.

Però s’han acabat i el temps no es deté. Ara toca treballar uns dies, disfrutar de les vesprades que queden d’estiu i preparar-se per viure les millors Festes que mai hem viscut a casa, les d’enguany, les que disfrutarem amb una xiqueta de 4 anys i un xiquet d’un anyet.

divendres, 6 d’agost del 2010

El Trivial de Castalla

.
Estos dies de vacances, de molta calor i de poc dormir, fan que tingues més temps per pensar. I el dia que et pega per pensar en xorrades...
Esta nit passada és d'eixes que pel que siga, no podia dormir, i pel que siga em va pegar per persar en xorrades, i pel que siga, se'm va ocórrer algunes preguntes de Trivial... de Castalla.

Ahí van algunes preguntes:


- Perque a Castalla sols respectem els passos de vianants del Mercadona?

a) Perque els clients del Mercadona són especials
b) Perque en eixe punt els vianants no respectes els cotxes i passen sense mirar
c) Perque el que respectem son les supertonyes, pel be dels nostres vehicles


- Perque el mes d'agost és el mes de la vaporeta a Castalla?

a) Perque m'ha costat una pasta gansa i l'he de utilitzar encara que siga una vegada a l'any i en agost
b) Perque les dones aprofiten que l'home està de vacances per que li tire una maneta (a la vaporeta, clar)
c) Perque en temps de crisi, la neteja general és una bona excusa per quedar-se a casa i no gastar-se els calés.


- Perque als castelluts ens pega per deixar-nos barba quan més calor fa de l'any?

a) Per ganduleria, estic de vacances
b) Perque unes festes sense barba no són Festes
c) Perque em para be i em dona un toc intel·lectual


* Si has contestat la tercera opció, perque no te la deixes tot l'any?

a) Perque no tindria gràcia dur-la en Festes... i per ganduleria
b) Perque em costaria una pasta al cap de l'any les visites a la barberia
c) Perque al final, molesta per a altres menesters


- Perque et mires en els miralls/finestres del Trenet cada vegada que passes per allí?

a) Soc guapo i no ho puc remeiar
b) Perque és el lloc on sempre m'adone que no m'he pentinat i intente arreglar el que ja no té arreglo.
c) Per assegurar-me que estic perfecte abans de submergir-me en "la plaça"


"La plaça", que tema més recurrent.

- Eres dels que "fas la plaça"?

a) No, no puc fer-me l'ànim
b) No, sols vaig a passejar i a fer-me un gelaet de Pana
c) Per supost, no puc passar sense fer-la.


- Quantes paraetes necessites visitar i quants melons d'aigua necessites provar per comprar la fruita?


a) Una, la que menys gent tinga
b) No menys de tres
c) No més de sis, que me se crema el dinar que tinc al foc
.

dimecres, 21 de juliol del 2010

L'anunci de Seguros AXA segons Buenafuente

.

.


dimarts, 20 de juliol del 2010

El Tourmalet, 100 anys després.

.
Enguany, el Tour de França, en la seua 97ª edició, rendix homenatge al mític port dels Pirineus, el Col du Tourmalet, en l'any que es complixen 100 anys de la seua primera ascensió.

Diuen els entesos en açò del ciclisme, que per a entendre el Tour de França, hi ha que estudiar tot el que representa este port en la carrera. Possiblement siga el port més conegut entre els aficionats i un dels més determinants.

La història va deixar escrit que Alphonse Stein, un dels artífexs de la Gran Boucle, va viatjar des de París als Pirineus per ordre d'Henri Desgrange, patró de la carrera, amb la missió de descobrir un repte per a l'edició de 1910. En una època en què la ronda francesa incloïa en el seu recorregut poques dificultats muntanyoses, es temia que els Pirineus foren excessivament durs per als ciclistes.

Stein va arribar al Tourmalet un matí d'hivern amb cotxe i xofer. Després de realitzar gran part de l'ascensió, el xofer va haver de parar el cotxe a 4 quilòmetres del cim a causa de l'abundant neu. A punt de fer-se ja la nit, Stein va baixar del cotxe i va emprendre a peu el camí fins al cim, apareixent mig dia després gairebé congelat al poble de Barèges, després d'haver aconseguit arribar al cim. Stein, abans de retornar i canviar-se de roba, es va dirigir a l'oficina de telègrafs del municipi per enviar a Desgrange el següent missatge: Travessat Tourmalet. Molt bona ruta. Perfectament practicable.

La mentida de Steiner, un missatge de set paraules que passaria a la posteritat, va convèncer a Desgrange, que va aprovar la inclusió del Tourmalet en el recorregut del Tour d'eixe mateix any, el que va suposar l'estrena dels Pirineus i d'aquest mític port a la ronda gala.

El primer ciclista en coronar la seva cimera va ser Octave Lapize , que va arribar amb el mallot groc a París. Octave, va creuar el cim a peu i cridant "criminals" als organitzadors i responsables d'aquella barbaritat.

Enguany es pujarà dues vegades, hui en la etapa reina d'esta edició i el dijous, en un final d'etapa a tres dies d'aplegar a París que podria decidir el resultat final.
.

diumenge, 18 de juliol del 2010

La ressaca del mundial

.
Un parell de conseqüències que tindrà el fet de guanyar el mundial estan clares.
La primera és que el número de loteria 11 7 10 per al sorteig de Nadal ja deu estar esgotat en les administracions de loteria. No tenim prou que ens toque la loteria amb el fet de veure guanyar a Espanya el mundial que damunt ens volem fer rics a costa d'ell.
La segona és el boom de natalitat que s'espera per a l'abril de l'any que ve, i és que la "pasión roja" no té competència.


Caricatura: Caye
.

dimarts, 13 de juliol del 2010

El show de Pepe Reina

.

Fa dos anys, quan Espanya va guanyar l'Eurocopa, el país va descobrir el Speaker que portava dins Pepe Reina.

Ahir tots esperaven eixe moment i Reina es va superar.

Pose ací el video per guardar-me'l.


.


dijous, 8 de juliol del 2010

Mare, mare, si guanyem el Mundial

.
Tinc que reconèixer que no tenia molta fe en que Espanya fera un gran paper en el mundial i que després de guanyar l'Eurocopa, ja seria prou si Espanya aprofitava esta generació per alcançar les semifinals per primera vegada en la història -entre altres coses, perque el rival que s'esperava en quarts era Itàlia en lloc de Paraguai, i ahí ja és un cara o creu com anit-.
Si ens haguera tirat Alemanya en les semis, ja va be. El que no era acceptable era caure davant de Paraguai, igual que va passar amb Corea fa huit anys, i no ser mai ningú.

Però mira per on, ja està a la final. I la gent, boja d'alegria per la selecció, cosa impensable fa tres anys.
Jo flipe amb el que es viu estos dies al poble. Balcons i casetes de camp amb banderes, gent que no sap si la pilota és redona, esfèrica o quadrada vestida amb la camiseta de la selecció, els bars aprofitant el tiró i la música pel poble... que farem si guanya el mundial?.
Per cert, és veritat que hi haurà pantalla gegant a la Plaça de l'Ajuntament?.

Cada dia de mundial que passa, estic més convençut que la gent més futbolera, som els que més tranquils ens ho pillem. Estarem fent-nos vells, jeje. Això o és que a mi em falta allò de "l'amor patrio", perque mai em passaria pel cap posar la bandera d'Espanya al balcó ni comprar-me la camiseta per passejar-me amb ella pel poble.
Sols tinc la camiseta de la "Eñemania" que em vaig comprar en el partit de bàsquet que Espanya va jugar a Alacant fa tres anys contra França, i me la pose ben poc.


Caricatura: Caye

El diumenge, a les 20.30 h., la Final del mundial, Holanda-Espanya... la culpa de Zapatero.
.

dimarts, 6 de juliol del 2010

L'IVA al 18%, una excusa més per pujar els preus?

.
Ja se sabia que la pujada de l'IVA anava a portar una conseqüent pujada de preus, ja que el més lògic és aplicar eixe diferencial al preu final dels productes i que pague el de sempre. Fins ahí tot correcte i acceptable, no tenim més remei que acatar-ho.

A mi m'agrada anar al "super" a comprar i en juny, conscient o inconscientment, em vaig fixar un poc més en els preus i quan he tornat esta setmana m'he trobat que la pujada d'eixos preus, no es correspon estrictament amb la variació de l'IVA.
Productes que s'havien d'incrementar en dos céntims, ho han fet en cinc, productes que havien d'incrementar-se en sis cèntims ho han fet en tretze, i així en molt productes, no vaig a dir en tots perque no ho sé, parle dels que em vaig fixar.
Ja sé que són miserables cèntims, però són simples exemples per explicar el que vull dir.

Altre exemple. Sabeu que m'agrada la fotografia. Acostume a seguir els preus de les càmeres per si es presenta l'ocasió de canviar la càmera que actualment tinc.
Ahir, quan vaig visitar la tenda d'internet on tinc controlades les càmeres que m'agraden, em vaig trobar que totes, unes per altres, havien pujat 20 € d'una tacada, les que les corresponia un increment de 9 €, com les que les corresponia un increment de 12 €, totes per igual, 20 €.

Ja ens va passar amb el canvi a l'€uro i ara ens torna a passar amb l'increment de l'IVA.

Mentres tant, guanya "la Roja", guanya Nadal, guanya Lorenzo, i sembla que el país ja no té problemes, o en tot cas, ara el més important és l'Estatut de Catalunya.
En passar l'estiu i les Festes, ja tornarem a la realitat.
.