Este matí m'he despertat amb tos i mal al pit i he pensat que seria bo passar-me pel Centre de Salut.
Per sort no solc visitar el Centre molt a menut, i em passa com us passarà a molts de vosaltres que anem de tant en tant, que una vegada t'han canviat al metge de capçalera, altre dia t'han canviat el procediment de "pillar número",... però a la típica amargada que hi ha en tots els mostradors no la canvien...
Bé, a mitjan matí em decidisc a que em mire el metge. Comença l'odisea.
Primera telefonada:
- Bon dia, volia una cita amb el metge...
- Me dice su número de tarjeta SIP?
- Donç mire, estic en el treball i no la porte damunt. Li val el meu nom o qualsevol altra dada per localitzar el número i donar-me cita?
- Sin el número de tarjeta, no se puede, lo siento. Si quiere, puede llamarnos antes de las 13.30 h para darle una cita.
- Ale, pues que "sus den".
Busca un forat per on escapar-te del treball el primer dia de faena després de 18 dies de vacances, possiblement el dia que més faena tens esperant-te damunt de la taula, per anar a casa i buscar la targeta.
Per sort no solc visitar el Centre molt a menut, i em passa com us passarà a molts de vosaltres que anem de tant en tant, que una vegada t'han canviat al metge de capçalera, altre dia t'han canviat el procediment de "pillar número",... però a la típica amargada que hi ha en tots els mostradors no la canvien...
Bé, a mitjan matí em decidisc a que em mire el metge. Comença l'odisea.
Primera telefonada:
- Bon dia, volia una cita amb el metge...
- Me dice su número de tarjeta SIP?
- Donç mire, estic en el treball i no la porte damunt. Li val el meu nom o qualsevol altra dada per localitzar el número i donar-me cita?
- Sin el número de tarjeta, no se puede, lo siento. Si quiere, puede llamarnos antes de las 13.30 h para darle una cita.
- Ale, pues que "sus den".
Busca un forat per on escapar-te del treball el primer dia de faena després de 18 dies de vacances, possiblement el dia que més faena tens esperant-te damunt de la taula, per anar a casa i buscar la targeta.
Segon intent, ara des de casa, amb la llengua fora i esperant trobar-me a l'altre costat del telèfon a algú "no amargat".
Primera marcació... nula... .m'hauré enganyat marcant?
Segona marcació... nula... donç és el telèfon que posa darrere de la targeta.
Tercera marcació... al fí pillen el telèfon.
- Bon dia. Volia cita per al metge.
- Em diu el número de la targeta?
- Si clar. 0_____9
- Molt bé. El dia 15 a les....
- El dia 15? Hui no estem a 7?
- Si, si. hui estem a 7.
- Donç, per al 15 no me la dones ja, que me s'haurà passat el constipat... o ja serà una bronquitis.
- Home, si estàs malalt, vine i et faig un paper per anar per urgències.
(En què pensen quan donen una cita per al metge a una setmana vista? A cas demanes cita amb un metge si no estàs malalt?)
- No és que estiga morint-me, però no m'espere una setmana, vaig cap allà.
.
Finalment, el metge em diu que no és res greu. Un xarop per a traure els mocs del pit, uns antibiòtics i uns quants sobres d'Algidol i a córrer.
.
9/1/09.- No serà res greu, però de moment porte dos dies gitat amb febre. A veure si el cap de setmana ajuda.
.
PD 2.- Menys mal que estem a 9/1/2009 i no a 1/9/2009.
.
3 comentaris:
anar alli es una odisea.joe anat alguna vagada i molt a la llarga. aixo no pot ser, qye tensque estar morinte per a que es donen cita enseguida. que poca vergonya vaja sanitat tenim i menos mal que tenim un alcalde que es metge. sera per aixo que com es metge no li fa falta anar
No crec que tinga res que veure el fet de que l'alcalde siga metge. Entenc que la Sanitat pública és cosa de la Generalitat Valenciana i no de l'ajuntament.
A més, si em queixe, a tot cas, és per demanar solucions i no responsabilitats. Em té igual de qui siga la culpa, el que vullguera és que no em tornara a passar.
al llelliir esta historia ma paregut que fora una encrucijada ma semblat un culebron!!, ufff ni que tingerem que anunsiarmos abans per a fer algo fora de lo normal, está clar que no es donen facilitats i si... a vegades es un poc liat el anar a estos llocs o a este lloc pero al hospital també es una odisea.... al fin i al cap es que estas recuperat...o no?
Publica un comentari a l'entrada